Les informacions sobre la crisi econòmica omplen milers i milers de pàgines de diari cada dia. En moltes ocasions, el món de les altes finances, de l’economia especulativa i financera, de les declaracions polítiques (més o menys encertades) i de l’economia entesa únicament com un ball de xifres sobre el PIB, la taxa d’atur o l’IPC no expliquen la realitat quotidiana de milions de persones que, en diferents graus, s’han vist afectades per la crisi mundial.
Molt s’ha publicat sobre les raons d’aquesta profunda crisi. Ara bé, per afrontar el futur hi ha dues coses que em semblen fonamentals. Igual com podríem dir de qualsevol deutor privat amb un nivell d’insolvència tal que li impedeixi de pagar els seus deutes, Grècia només podrà fer front a les seves obligacions si se li redueix en un percentatge important el capital i els interessos que ha de tornar. Això, naturalment, afecta els bancs, empreses i Estats que van deixar diners a les autoritats gregues i que ara s’hauran de resignar a perdre’n una part. Em sembla que no hi ha alternativa.
La segona qüestió fa referència a les retallades públiques a Catalunya i a l’Estat espanyol. En això, gairebé cap polític diu la veritat: retallar d’una manera considerable comporta, inevitablement, empitjorar el servei que es dóna, ja sigui educatiu, sanitari, d’atenció social... Retallar és una situació d’urgència, purament temporal, que es pot aplicar un o dos anys. No més. Si s’hagués de continuar per aquesta via, caldria parlar clar i replantejar obertament el paper i la funció de les administracions públiques. Aquestes són un agent econòmic important i si no fan activament el seu paper, frenen també les possibilitats de creixement econòmic.
Malgrat tot, la situació actual dóna també alguna bona notícia: el consum cultural no ha disminuït, sinó que s’ha mantingut i, fins i tot, en alguns casos, incrementat. Ho celebro. Aquí va, doncs, una proposta. Els últims dies he llegit a la premsa que la Galeria Senda, de Barcelona, obre la nova temporada amb una exposició sobre el reconegut artista pop Mel Ramos (Sacramento, Califòrnia, 1935). L’exposició, amb el títol Historia de una seducción i que estarà oberta fins al 12 de novembre, presenta més d’una vintena de dibuixos provinents d’una recent mostra sobre el veterà autor a l’Albertina Museum de Viena. Jo aniré a veure-la.
http://www.galeriasenda.com/index1.php
http://www.galeriasenda.com/index1.php
