La vitamina de l’entusiasme

Internet no és només una tecnologia. És molt més que això. És una nova manera d’organització social, de connectar l’individu i el seu exterior, els altres, tot allò que l’envolta. Aquesta setmana he assistit a dues conferències que tenien com a eix central reflexionar sobre Internet i l’univers digital. La primera, inclosa dins la Conferència Internacional McLuhan Galaxy Barcelona 2011 “Understanding Media, Today”, era una lliçó magistral del reconegut sociòleg Manuel Castells, professor a Los Ángeles, Berkeley i també a la UOC, en la qual va explicar els profunds canvis produïts per la revolució de les tecnologies de la informació, a la vegada que va analitzar dos processos que considera molt importants: l’individualization (individualització, diferenciat de l’individualisme) i la Network Society (societat de les xarxes o la interconnexió).

El professor Castells va fer una interessant reflexió sobre la societat actual, amb tots els seus components, des de Facebook, Twitter fins al món dels e-negocis. Abans que prengués la paraula (assegut en una taula i sense el suport de cap Powerpoint, esclar), l’acadèmic nord-americà que el va presentar va ser especialment divertit a l’ironitzar sobre el profund (i sorprenent) contrast que hi pot haver entre la imatge (imaginada) d’una persona multipresent en els buscadors d’Internet (el nom de Manuel Castells dóna a Google més d’1,3 milions de resultats) i la seva imatge real, especialment si és la d’un home baixet i més aviat tímid i de rostre seriós. El poder de la xarxa…

L’altra conferència, organitzada per ESADE Alumni, va ser impartida per Franc Carreras, que dissertava sobre la Web 2.0. Estratègies de màrqueting a les xarxes socials. Voldria remarcar tres idees que em van semblar especialment rellevants: 1) Ja no és tant important el Web 2.0 (l’ús d’Internet per facilitar la interacció, sinó l’Usuari 2.0 (consumidor i també creador de continguts, d’opinió, de diàlegs… 2) La millor estratègia de les empreses a Internet té a veure no amb els caçadors sinó amb els grangers. M’explico. Aquest punt fa referència a les dues tradicionals estratègies comercials i de venda (hunters i farmers). Una empresa (o una publicació) no aconsegueix 1.000 amics a Facebook en una setmana. És un procés de temps, de llaurar durant mesos per, al final, obtenir-ne resultats. Com dèiem, l’estratègia del granger. 3) El món Web 2.0 i Usuari 2.0 evoluciona del monòleg al diàleg. I són els consumidors els qui creen (i impulsen) aquest diàleg. Ja s’ha acabat la il·lusió d’un monòleg unidireccional i controlat per les empreses o les institucions.

Aquest últim punt és molt important per al sector periodístic. Carreras va posar com a exemple la cadena de televisió CNN i el seu iReport, en què són els oients/lectors/espectadors els qui creen els continguts informatius. Sens dubte, una profunda revolució. El poder del periodisme ciutadà.
http://ireport.cnn.com/

I per últim, recomano l’entrevista a l’escriptor uruguaià Eduardo Galeano el 23 de maig passat a TV3. Galeano advocava per recuperar la vitamina de l’entusiasme, una bonica paraula, segons explicava, d’origen grec. Recuperem, doncs, l’entusiasme i les interessants reflexions de Galeano. Ens fa molta falta, més enllà que el Barça guanyi o perdi aquest dissabte (28 de maig) la final de la Champions. Us asseguro que sigui quin sigui el resultat que hi hagi a l’Estadi de Wembley, la meva vida seguirà sent igual.

http://www.tv3.cat/videos/3541530/Eduardo-Galeano