lunes, 4 de julio de 2011

Veritat sense roba

De forma imprevista fa uns dies vaig anar a veure al Tantarantana un monòleg interessant, ProtAgonizo, escrit, dirigit i interpretat per l’actriu Ester Bellver. En aquesta obra, la protagonista despulla públicament (també físicament) les vivències, sensacions, emocions més íntimes d’una dona. Una actriu contempla amb estranyesa la seva imatge davant d’un mirall al seu camerino i recorda alguns dels moments clau viscuts al llarg de la seva vida, la infantesa, la relació amb la seva mare, amors, desamors, els principals papers representats al llarg de la seva vida artística. L’autèntica confessió d’una biografia emocional.

Es tracta d’una obra intensa i profunda. La pregunta que hi ha al darrere de tot plegat és inevitable: “I Jo, qui sóc?”. Un Jo en majúscules, substantiu, nuclear, més enllà de qualsevol circumstància i servitud. L’actriu intenta, segons explica ella mateixa, trencar la frontera entre el que és públic i el que és privat. I arribar a les profunditats.
La protagonista apareix la major part de l’obra tota sola, sense roba, explicant, recordant, confessant, descobrint, mirant, comunicant, amagant, revelant, identificant. És un nu gratuït? Busca captar l’atenció? Pretén provocar i atreure públic? No n’estic segur si la intensitat (m’atreviria a dir autenticitat) del mònoleg seria la mateixa si Ester Bellver aparegués a escena tota vestida. Probablement hi hagi un efecte d’exhibició, esclar, però també de mostrar (de revelar) alguna cosa que ha estat prèviament oculta, de penetrar en un terreny privat: un cos, unes històries, unes emocions, una identitat...

En els temps actuals de no-veritats (en alguns casos, directament de mentides), de superficialitats, d’immadureses, d’estupideses, d’immediateses absurdes, d’ignoràncies i silencis malgrat les grans facilitats de comunicació, tenir l’oportunitat de capbussar-se en la biografia emocional d’algú és una experiència humanament i intel·lectualment atractiva i estimulant. El retorn a les essències. El redescobriment del “Jo”.
P.D. Les fotos que es reprodueixen de l’obra tenen com a crèdit Agaralia Fotografia

No hay comentarios:

Publicar un comentario